El dia 29 d’abril el Masarac Team, format per Quim, Miquel Angel, Fonso, Dominique i Xavi, va prendre part a la II Marató del Cap de Creus organitzada pel Club Ciclista Roses i Easybikes. La dinàmica d’aquesta cursa consisteix en realitzar la volta al Cap de Creus per equips seguint el track facilitat per l’organització. La sortida va ser a les 9 del matí d’un dia assolellat i net. En rutes llargues com aquesta (s’enunciaven 75 km), caldria programar les sortides més aviat ja que a més d’acabar més tard s’agafen moltes hores de sol intens.
Damunt d’aquestes ratlles, el Masarac Team a punt de prendre la sortida. En Fonso i en Dominique llueixen conjunts amb tonalitats negres trencades per suaus composicions acolorides, mentre que en Miquel Àngel es va decantar per una rigorosa combinació de vermell i blanc de conjunt amb la bicicleta. Per la seva banda, el sempre refinat Quim va arriscar trencant l’harmonia de la continuïtat entre la jaqueta i el pantaló (Foto: Hora Rosa).
Un total de 53 equips d’entre 2 i 5 membres, van iniciar la ruta des de davant del pavelló per, en sortida neutralitzada, fer una petita ruta turística per Roses, fins passada la platja de l’Almadrava on es va donar la sortida de veritat. Des de l’Almadrava una pista en bon estat i en continu ascens va dur-nos fins a la carretera que mena a Cala Montjoi. D’aquí vam enllaçar amb la pista que porta al Pení passant per l’antic abocador municipal. És una pista ample però en ascens. Abans d’arribar al trencall que mena a la base militar, vam prendre un corriol en descens, força tècnic que va dur-nos fins Cala Montjoi. En aquest descens, vam “flipar mandonguilles” al veure un biker que amb només un braç baixava la trialera amb una seguretat i destresa inimaginables, fins i tot per bikers experts com nosaltres.
Des de Cala Montjoi, vam seguir la pista paral·lela a la costa per desviar-nos més tard cap a l’interior en una pista que després d’un descens llarg ens duria a Cadaqués. A continuació vam prendre la carretera que porta al far del Cap de Creus. Uns quilòmetres més enllà del trencant de Port Lligat, vam agafar una pista a mà esquerra que s’endinsava per la zona més feréstega del Cap de Creus. Just al punt quilomètric 45 de la ruta hi havia l’avituallament fort. A diferència d’altres rutes (em ve al cap la Marató 100 km de Navata del 2011), la taula estava ben parada i el menjar era abundant i divers. Allà vam aturar-nos per menjar alguna cosa i reposar breument. En aquest punt, el Masarac Team, que fins llavors s’havia mantingut unit i fort, es va desintegrar en dos unitats. La primera unitat (formada per Quim, Dominique i Fonso), amb l’excusa del “ja ens atrapareu”, va sortir cobardament de l’avituallament a tota pastilla, mentre la segona unitat (Miquel Àngel i Xavi), acabàvem l’esmorzar generós que ens oferia l’organització. Les dues unitats ja no es van tornar a trobar fins a l’arribada, amb el seriós dubte que la primera unitat potser no va seguir correctament la ruta marcada pel track.
Poc després de l’avituallament, vam prendre l’antic camí de Cadaqués al Port de la Selva. Després d’una trialera força tècnica vam baixar fins al Port de la Selva i per carretera vam arribar fins a l’entrada de Selva de Mar on hi havia el darrer avituallament de la ruta. Aquest, estava situat estratègicament just a l’inici de la darrera pujada llarga del dia: la pista que mena des de Selva de Mar fins al trencant de la base del Pení. La pujada, amb un desnivell no massa fort però constant (es pot fer amb el plat del mig), va fer-se llarga pel cansament acumulat. Altre cop a sota del Pení, vam iniciar el descens cap a Roses. No obstant, abans d’arribar a Roses, els organitzadors ens van sorprendre amb un darrer ascens curt però explosiu al dolmen de la Creu d’en Cobertella. Finalment, després de 6 hores efectives a sobre la bici vam arribar a Roses. Segons el comptaquilòmetres, van sortir 83 km i 2.200 m. de desnivell positiu. A l’arribada vam cruspir-nos el pa amb tomata i carn a la brasa amb una cervesa fresca, tal com havia promès l’organització. A més a més, van regalar-nos una peça de roba tècnica.
En definitiva, un dia complet de BTT, amb una ruta excel·lent i una molt bona organització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada