El proppassat 30 de novembre vam fer una ruta pel vessant nord de les Gavarres, el més proper a Girona ciutat.
Vam sortir de l’aparcament de davant de l’aiguabarreig del Ter i l’Onyar en un dia assolellat i fred. D’aquí, vam enfilar el riu Galligans, tot passant per davant del monestir de Sant Pere de Galligans. Deixat enrere el barri de Sant Daniel, vam emprendre la pujada fins al castell de Sant Miquel, passant abans per Can Mistaire i gaudint de la trialera final. Des de d’alt l’antiga fortalesa de la guerra del francès, vam gaudir d’una extraordinària panoràmica completa de 360 graus (la Serralada Pre-litorial al sud, el Montseny al sud-oest, Rocacorba i els Pirineus al nord-oest, l’Alt Empordà al nord i la plana del Baix Empordà al sud-est). El vent fort i fred de dalt la torre, va impedir-nos gaudir plenament de la vista. Això si, vam aguantar per fer el retratu de rigor.
Arreglat el rebentón del dia, vam prendre el corriol tècnic i divertit que mena fins a la pista que duu a la carretera dels Àngels venint de Girona. Un cop a la carretera asfaltada vam baixar direcció a Girona fins a trobar una ruta senyalitzada del Centre BTT del Gironès que ens menà, a través d’un corriol molt agradable, fins al santuari dels Àngels. Després d’un breu descans (i la sessió fotogràfica) vam iniciar la tornada a Girona pel camí de la font dels Lleons, i d’aquí altra vegada fins a Sant Daniel i el punt de sortida.
Van ser 30 quilòmetres i 2 hores i 15 minuts sobre la bicicleta.
Com sempre, per les fotos, aquí.
diumenge, 30 de novembre del 2008
dilluns, 15 de setembre del 2008
VI Ruta dels Refugis - 2008
Els dies 13 i 14 de setembre va tenir lloc la sisena edició de la Ruta dels Refugis en BTT. El nombre de participants (18) demostra que és una ruta que gaudeix de bona salut. Només dos bikers, l’incombustible Siso i la incansable Ruth (Santa, dels Pedals), han participat en les sis edicions. Aquest any es recuperava l’itinerari seguit en la primera edició.
El dissabte al matí (assolellat i amb l’atmosfera neta) el grup va sortir d’Albanyà i va encarar la dura pujada fins al refugi del Bassegoda on vam esmorzar i visitar les obres de millora. Tot seguit, vam continuar la pujada fins al coll de Principi per després iniciar la llarga baixada que ens portaria fins a l’Hostal de la Muga. En aquest punt, els de més edat van recordar l’esplendor de l’hostal, ara totalment abandonat. A continuació, vam emprendre un tram planer molt agradable que ens portà fins a Costoja. De Costoja vam baixar cap a Maçanet de Cabrenys directament per la carretera per por que els macarrons que ens esperaven es pastessin. A mitja baixada s’incorporà al grup en X. Clotas que venia d’un casament (alguns fan compatible l’incompatible!!).
Un cop a Maçanet de Cabrenys, parada i fonda (la de la Quadra) per descansar i recuperar forces. Tot seguit calia afrontar la llarga pujada fins al Santuari de les Salines per a visitar el segon refugi de la ruta. A continuació, forta baixada fins al coll de Lli per, des d’aquí, prendre el corriol que mena a les Illes. Un cop a la Gîte d’Etape de la Sra Martínez, torn de dutxes i tertúlia abans de sopar. A mig sopar s’incorporà en Fonso que baixava del Coll de la Manrella.
L’endemà, esmorzar ràpid i pujada en direcció al Coll de la Manrella per baixar després a la Vajol. Tot seguint diverses pistes descobertes pel guia (espiritual) Siso, vam arribar fins a la Jonquera on els més golafres van insistir a esmorzar. Aquí, s’incorporaren al grup en J. Cos, en M. Roig i en Ll. Sayó. La ruta va continuar cap als estanys de Canadal, Cantallops, la pujada al coll de Medàs i la visita al tercer refugi, el del forn de calç de Requesens. A continuació vam seguir en direcció a Mirapols per després baixar a Vilartolí on ens esperava la gran delícia del dia: un arròs de muntanya i un pastís de raïm impagables regats amb vi de producció pròpia.
Ben recuperats (alguns excessivament), vam seguir cap a Espolla i d’aquí per la pista asfaltada fins al coll de Banyuls per visitar el darrer refugi de la ruta. Ja només quedava la tornada, superant el coll de Plaja i fent parada a Sant Quirze de Colera on el grup va decidir, per majoria (?), retornar a Figueres per les basses de Delfià i Peralada. En total van ser 160 quilòmetres i 12 hores sobre la bicicleta. Una nova edició i un nou èxit d’organització. Salut i BTT.
Per veure les fotos (moltíssimes), clika aquí.
El dissabte al matí (assolellat i amb l’atmosfera neta) el grup va sortir d’Albanyà i va encarar la dura pujada fins al refugi del Bassegoda on vam esmorzar i visitar les obres de millora. Tot seguit, vam continuar la pujada fins al coll de Principi per després iniciar la llarga baixada que ens portaria fins a l’Hostal de la Muga. En aquest punt, els de més edat van recordar l’esplendor de l’hostal, ara totalment abandonat. A continuació, vam emprendre un tram planer molt agradable que ens portà fins a Costoja. De Costoja vam baixar cap a Maçanet de Cabrenys directament per la carretera per por que els macarrons que ens esperaven es pastessin. A mitja baixada s’incorporà al grup en X. Clotas que venia d’un casament (alguns fan compatible l’incompatible!!).
Un cop a Maçanet de Cabrenys, parada i fonda (la de la Quadra) per descansar i recuperar forces. Tot seguit calia afrontar la llarga pujada fins al Santuari de les Salines per a visitar el segon refugi de la ruta. A continuació, forta baixada fins al coll de Lli per, des d’aquí, prendre el corriol que mena a les Illes. Un cop a la Gîte d’Etape de la Sra Martínez, torn de dutxes i tertúlia abans de sopar. A mig sopar s’incorporà en Fonso que baixava del Coll de la Manrella.
L’endemà, esmorzar ràpid i pujada en direcció al Coll de la Manrella per baixar després a la Vajol. Tot seguint diverses pistes descobertes pel guia (espiritual) Siso, vam arribar fins a la Jonquera on els més golafres van insistir a esmorzar. Aquí, s’incorporaren al grup en J. Cos, en M. Roig i en Ll. Sayó. La ruta va continuar cap als estanys de Canadal, Cantallops, la pujada al coll de Medàs i la visita al tercer refugi, el del forn de calç de Requesens. A continuació vam seguir en direcció a Mirapols per després baixar a Vilartolí on ens esperava la gran delícia del dia: un arròs de muntanya i un pastís de raïm impagables regats amb vi de producció pròpia.
Ben recuperats (alguns excessivament), vam seguir cap a Espolla i d’aquí per la pista asfaltada fins al coll de Banyuls per visitar el darrer refugi de la ruta. Ja només quedava la tornada, superant el coll de Plaja i fent parada a Sant Quirze de Colera on el grup va decidir, per majoria (?), retornar a Figueres per les basses de Delfià i Peralada. En total van ser 160 quilòmetres i 12 hores sobre la bicicleta. Una nova edició i un nou èxit d’organització. Salut i BTT.
Per veure les fotos (moltíssimes), clika aquí.
diumenge, 18 de maig del 2008
Besalú - St Ferriol - La Miana
El diumenge 18 de maig sortim de l'aparcament del carrilet que hi ha al costat del pont de Besalú, al costat de la carretera de Girona, i ens enfilem cap a Sant Ferriol. Sempre per pista principal a tocar el Fluvià, fins a trobar una alzina gran al costat esquerra del camí principal i d'on surt un corriol que s'enfila per l'esquerra. Aquest camí-corriol ens deixarà a Sant Ferriol, magnífica talaia sobre Besalú.
De sant Ferriol baixem una mica per la pista que retorna a Besalú i quan trobem una pista que puja per l'esquerra la seguim fins a passar a tocar el Mas Badia, on veiem un tancat amb cavalls. Passat aquest punt, trobarem una pista al costat dret que puja fort fent un gir de 360º. La seguim i passem pel costat de la font de Planells. Continuem fins a trobar una pista principal i la seguim cap a la dreta. El proper camí a l'esquerra ens portara a Sant Silvestre del Mor, esglèsia enrunada i vigilada per un gos que ens fa posar en alerta. Reculem una mica i agafem un corriol de baixada que fent ziga-zagues ens deixarà a una pista a tocar la riera.
Aquesta pista està en molt bon estat. Tirem cap a la dreta fins al veinat de la Miana, que assolim després d'una pujada. Espectacular vista. Anem a visitar l'esqlèsia de Sant Miquel de la Miana, esmorzem, reculem fins a la pista per on hem pujat i tirem cap amunt, cap a la dreta per una pista que en forta pujada ens portarà cap a la carena i després de passar per la pista que abans hem fet servir per anar al Mor, la continuem recta fins a baixar cap al Puig Cornador, on hi ha el Sagrat Cor i una bona vista de Besalú i entorns.
D'aquí agafem un corriol “trialer” pel costat nord i que ens deixa a la pista principal, la seguim en baixada, parant atenció pel proper camí cap a l'esquerra, trencat, que de baixada ens porta a un collet no gaire llunyà on hi ha un trencant amb un senyal de Besalú cap a la dreta, per un corriol evidentment trialer, de baixada impressionant i que ens fa gaudir de valent fins a trobar uns camps que voltem per la dreta. Trobem els senyals del GR i els seguim en baixada, ja fins a Besalú, passant per una raconada on hi ha una font molt maca.
La volta fa uns 28 Kms que hem fet en gairebé tres hores efectives, tot i que val la pena anar parant per gaudir de l'entorn. El desnivell és de 928 mts acumulats. Una caiguda i una punxada. Temps ennuvolat i alguna gota.
Per veure les fotos, clika aquí.
De sant Ferriol baixem una mica per la pista que retorna a Besalú i quan trobem una pista que puja per l'esquerra la seguim fins a passar a tocar el Mas Badia, on veiem un tancat amb cavalls. Passat aquest punt, trobarem una pista al costat dret que puja fort fent un gir de 360º. La seguim i passem pel costat de la font de Planells. Continuem fins a trobar una pista principal i la seguim cap a la dreta. El proper camí a l'esquerra ens portara a Sant Silvestre del Mor, esglèsia enrunada i vigilada per un gos que ens fa posar en alerta. Reculem una mica i agafem un corriol de baixada que fent ziga-zagues ens deixarà a una pista a tocar la riera.
Aquesta pista està en molt bon estat. Tirem cap a la dreta fins al veinat de la Miana, que assolim després d'una pujada. Espectacular vista. Anem a visitar l'esqlèsia de Sant Miquel de la Miana, esmorzem, reculem fins a la pista per on hem pujat i tirem cap amunt, cap a la dreta per una pista que en forta pujada ens portarà cap a la carena i després de passar per la pista que abans hem fet servir per anar al Mor, la continuem recta fins a baixar cap al Puig Cornador, on hi ha el Sagrat Cor i una bona vista de Besalú i entorns.
D'aquí agafem un corriol “trialer” pel costat nord i que ens deixa a la pista principal, la seguim en baixada, parant atenció pel proper camí cap a l'esquerra, trencat, que de baixada ens porta a un collet no gaire llunyà on hi ha un trencant amb un senyal de Besalú cap a la dreta, per un corriol evidentment trialer, de baixada impressionant i que ens fa gaudir de valent fins a trobar uns camps que voltem per la dreta. Trobem els senyals del GR i els seguim en baixada, ja fins a Besalú, passant per una raconada on hi ha una font molt maca.
La volta fa uns 28 Kms que hem fet en gairebé tres hores efectives, tot i que val la pena anar parant per gaudir de l'entorn. El desnivell és de 928 mts acumulats. Una caiguda i una punxada. Temps ennuvolat i alguna gota.
Per veure les fotos, clika aquí.
dilluns, 14 d’abril del 2008
Cantallops - Puigneulós
Diumenge 13 d'abril sortim de Cantallops i enfilem la pista cap a la cantina, pensant en pujar fins al coll del pou, per després baixar cap a Sant Martí d'Albera i tornar a Cantallops per el Pla de l'Arca i la pista de Requesens. Sóm un grupet de 6.
Després de deixar la pista de la cantina, allà on trobem la cadena que barra el pas dels cotxes cap a la pista que puja al coll del pou, comença una dura pujada, trencada, i que fa que la gent es vagi separant. Cadascú al seu ritme, com sempre. Els de davant ja ens esperaran. Fem alguna parada de reagrupament i també per omplir els bidons d'aigua. Un cop a dalt del coll, en Quim i en Lluís Co. decideixen acabar de fer el cim. En Siso i jo esperem als altres dos, que no tarden a arribar.
Com que la Ruth i en Canyet no han estat mai a dalt del Puigneulós decidim canviar la ruta i pujar a dalt. Fa molt de vent i arribem suats. “Pillarem”. Esmorzem una mica, ens fem les fotos i avall que fa baixada. Baixem pel prat del vessant sud, camp a través, cadascú a la seva. Molt divertit. Enfilem la carena, passem a tocar el refugi de la Tanyareda i continuem fins el coll del faig, seguint a en Siso. I com sempre que ve en Siso (o gairebé sempre) ens liem i acabem baixant per el corriol marcat amb groc d'Itinerannia. Aixó ens obliga a fer de porter de 2n grau, amb la bici al costat, fins a trobar la pista que definitivament ens porta fins a tocar el castell de Requesens, passant per sota el Roc Colom.
Desde el castell pista avall fins el coll de Medàs i passat aquest agafem el camí que surt a tocar el dipòsit d'aigua dels bombers i que fent ziga-zagues ens torna a Cantallops.
Algú va rebentar. Jo vaig engripar-me.
Vam fer 30 Kms en 3 hores efectives ( en total vam estar-hi 4 hores). El desnivell acumulat és de 1.161 mts.
Fotos de la sortida
Després de deixar la pista de la cantina, allà on trobem la cadena que barra el pas dels cotxes cap a la pista que puja al coll del pou, comença una dura pujada, trencada, i que fa que la gent es vagi separant. Cadascú al seu ritme, com sempre. Els de davant ja ens esperaran. Fem alguna parada de reagrupament i també per omplir els bidons d'aigua. Un cop a dalt del coll, en Quim i en Lluís Co. decideixen acabar de fer el cim. En Siso i jo esperem als altres dos, que no tarden a arribar.
Com que la Ruth i en Canyet no han estat mai a dalt del Puigneulós decidim canviar la ruta i pujar a dalt. Fa molt de vent i arribem suats. “Pillarem”. Esmorzem una mica, ens fem les fotos i avall que fa baixada. Baixem pel prat del vessant sud, camp a través, cadascú a la seva. Molt divertit. Enfilem la carena, passem a tocar el refugi de la Tanyareda i continuem fins el coll del faig, seguint a en Siso. I com sempre que ve en Siso (o gairebé sempre) ens liem i acabem baixant per el corriol marcat amb groc d'Itinerannia. Aixó ens obliga a fer de porter de 2n grau, amb la bici al costat, fins a trobar la pista que definitivament ens porta fins a tocar el castell de Requesens, passant per sota el Roc Colom.
Desde el castell pista avall fins el coll de Medàs i passat aquest agafem el camí que surt a tocar el dipòsit d'aigua dels bombers i que fent ziga-zagues ens torna a Cantallops.
Algú va rebentar. Jo vaig engripar-me.
Vam fer 30 Kms en 3 hores efectives ( en total vam estar-hi 4 hores). El desnivell acumulat és de 1.161 mts.
Fotos de la sortida
dimarts, 11 de març del 2008
St Llorenç-Carbonils-Fontfreda-St llorenç
Passats uns dies de gran tramuntanada, tots ens pensàvem trobar un ambient més fred. De seguida vam veure que ens havíem equivocat. La pujada continuada de Sant Llorenç de la Muga fins al coll on trobem el camí que va a Sant Ponç (hi ha un rètol), ens fa suar de valent i ens obliga a treure roba que ens sobra.
Continuem en direcció Carbonils, deixant a ma esquerra el camí que baixa a Albanyà. Després d'una fortíssima, però breu pujada, arribem a Sant Feliu de Carbonils. En Siso ens fa una breu explicació del lloc, d'aquest i de tots els llocs on passem.
Continuem direcció La Trilla i d'aquí passem pel GR fins al mas Rimaló. Hem notat com aquest corriol s'està convertint en una pas de motos i que l'estan deixant "pelat". D'aquí a 4 dies serà gairebé tot ciclable. Temps al temps. Reculem fins a Sant Miquel de Fontfreda, on esmorzem.
Esmorzar aquí és tot un luxe, i amb en Siso repassant el lloc encara més.
Tornem a la pista que ens portarà cap al veïnat d'Oliveda. Abans d'arribar-hi girem per una pista que hi ha a la dreta i que enfilant-se de valent ens portarà al Puig de la Creu de Montdavà. Aquesta pujada sí que fa suar, doncs a part del pendent que té, està molt trencada i cal vigilar.
Un cop a dalt de la creu, fem les fotos i repassem el paisatge. És hora de baixar.
La baixada fins a les mines de Montdavà esdevé perillosa doncs la pista està desfeta i patina molt. Finalment arribem sencers a baix.
Decidim continuar cap a Can Gener i travessar pel pont que malauradament sobresurt de l'aigua i ens permet continuar per els terrenys que normalment estan negats d'aigua. D'aquí ja tornem cap a Sant Llorenç de la Muga.
Aquesta volta és de 30 kms, amb un desnivell positiu de 1006 mts. Nosaltres l'hem feta amb menys de 3 hores efectives, però val la pena aturar-se i encantar-se amb el paisatge. Gràcies Siso per les explicacions.
Fotos feu click aquí.
Track GPS aquí.
Continuem en direcció Carbonils, deixant a ma esquerra el camí que baixa a Albanyà. Després d'una fortíssima, però breu pujada, arribem a Sant Feliu de Carbonils. En Siso ens fa una breu explicació del lloc, d'aquest i de tots els llocs on passem.
Continuem direcció La Trilla i d'aquí passem pel GR fins al mas Rimaló. Hem notat com aquest corriol s'està convertint en una pas de motos i que l'estan deixant "pelat". D'aquí a 4 dies serà gairebé tot ciclable. Temps al temps. Reculem fins a Sant Miquel de Fontfreda, on esmorzem.
Esmorzar aquí és tot un luxe, i amb en Siso repassant el lloc encara més.
Tornem a la pista que ens portarà cap al veïnat d'Oliveda. Abans d'arribar-hi girem per una pista que hi ha a la dreta i que enfilant-se de valent ens portarà al Puig de la Creu de Montdavà. Aquesta pujada sí que fa suar, doncs a part del pendent que té, està molt trencada i cal vigilar.
Un cop a dalt de la creu, fem les fotos i repassem el paisatge. És hora de baixar.
La baixada fins a les mines de Montdavà esdevé perillosa doncs la pista està desfeta i patina molt. Finalment arribem sencers a baix.
Decidim continuar cap a Can Gener i travessar pel pont que malauradament sobresurt de l'aigua i ens permet continuar per els terrenys que normalment estan negats d'aigua. D'aquí ja tornem cap a Sant Llorenç de la Muga.
Aquesta volta és de 30 kms, amb un desnivell positiu de 1006 mts. Nosaltres l'hem feta amb menys de 3 hores efectives, però val la pena aturar-se i encantar-se amb el paisatge. Gràcies Siso per les explicacions.
Fotos feu click aquí.
Track GPS aquí.
dimarts, 26 de febrer del 2008
FIGUERES - L'ESTELA (Lladó)
Un gran éxit aquesta sortida.
A les 8 del matí (per alguns massa d'hora), ens trobem 12 bikers que sortim de la plaça de l'escorxador, en direcció Avinyonet. Passem a tocar la pedrera de la Garriga i enfilem un corriol que ens portarà fins al costat de Llers, on trobem batuda de senglar i cal improvitzar un nou recorregut.
Desde darrera el cementiri de LLers continuem per pistes i corriols fins a enllaçar amb el recorregut nº 25 del centre BTT. El seguim una bona estona i despres passem a tocar el Mas de l'Illa. Deixem el mas a la nostra dreta i pugem per un corriol que ens porta a una pista que seguirem fins a Cistella, baixant.
De Cistella pugem en direcció Mare de Deu de Vida i després cap a l'Ambrí. Anem fins a Can Ballart, on fem un reagrupament doncs la pujada ha marcat diferències i d'aquí a L'Estela. Ens fem la foto de grup i baixem fins a Lladó.
A Lladó, i veient que no tenim gaire temps per voltar, decidim tirar carretera avall fins a Navata. De Navata agafem el camí vell a Ordis, fins a Pols, i d'aquí cap a l'urbanització Mas Pau, cap a Vilafant i tornada a Figueres.
Alguns hem pedalat durant 3 hores 30 minuts per fer 48 Kms. El desnivell positiu acumulat ha estat de 1033 mts.
Alguna caiguda. Cap punxada. Núvols.
FOTOS
A les 8 del matí (per alguns massa d'hora), ens trobem 12 bikers que sortim de la plaça de l'escorxador, en direcció Avinyonet. Passem a tocar la pedrera de la Garriga i enfilem un corriol que ens portarà fins al costat de Llers, on trobem batuda de senglar i cal improvitzar un nou recorregut.
Desde darrera el cementiri de LLers continuem per pistes i corriols fins a enllaçar amb el recorregut nº 25 del centre BTT. El seguim una bona estona i despres passem a tocar el Mas de l'Illa. Deixem el mas a la nostra dreta i pugem per un corriol que ens porta a una pista que seguirem fins a Cistella, baixant.
De Cistella pugem en direcció Mare de Deu de Vida i després cap a l'Ambrí. Anem fins a Can Ballart, on fem un reagrupament doncs la pujada ha marcat diferències i d'aquí a L'Estela. Ens fem la foto de grup i baixem fins a Lladó.
A Lladó, i veient que no tenim gaire temps per voltar, decidim tirar carretera avall fins a Navata. De Navata agafem el camí vell a Ordis, fins a Pols, i d'aquí cap a l'urbanització Mas Pau, cap a Vilafant i tornada a Figueres.
Alguns hem pedalat durant 3 hores 30 minuts per fer 48 Kms. El desnivell positiu acumulat ha estat de 1033 mts.
Alguna caiguda. Cap punxada. Núvols.
FOTOS
dimarts, 22 de gener del 2008
GARRIGUELLA - SANT PERE DE RODES - GARRIGUELLA
Sortim de la cooperativa de Garriguella a 3/4 de 9 del matí, soms 4, i enfilem per la pista que passa a tocar el càmping i que va continuant pujant fins a la carena que ens separa amb la vall de la Valleta, ens decantem cap a l'est fins a trobar la carretera de Figueres a Llançà (N-260).
Travessem la carretera i anem a buscar la pista que surt a l'altre costat, tirant una mica cap a Llançà. Aquesta pista passa a tocar el Montperdut, que es reconeix fàcilment per les antenes de telecomunicacions que hi ha al cim, i va a sortir a la carretera que de Vilajuïga puja a Sant Pere de Rodes, passant per damunt del túnel del tren al coll de Canyelles. Davant nostre tenim l'objectiu del dia: la baixada a Roca Miralles.
Un cop arribats a la carretera de Sant Pere de Rodes, la continuem de pujada durant uns 900 mts on en un revolt molt tancat que puja cap a la dreta hi trobem una pista que va cap a l'esquerra, amb matolls a cada costat i una barrera metàl·lica. Agafem aquesta pista, de "molinillo" segons hem comentat, i la continuem fins a tocar gairebé un altre cop la carretera que va a Sant Pere de Rodes. Pel camí hem trobat el Mas de la Mata, en ruïnes, i el Mas Margall. Molt a prop de la pista hi ha alguns dòlmens.
Quan trobem el segon mas en ruïnes, agafem la pista que hi passa a tocar i la anem remuntant fins a tornar a trobar la carretera a Sant Pere de Rodes. A tocar, sota uns plataners, trobem una font. Pugem per la carretera, uns 650 mts, i ens decantem cap a l'esquerra, cap al Mas de la Pallera. Aquí mengem una mica, i admirem el paradòlmen de la Pallera. Som al punt més alt de l'excursió, i les vistes que tenim així ho confirmen.
Podem començar a baixar, tot seguint la pista principal en direcció nord, sempre la principal i que ens va portant cap a la Roca Miralles. Abans d'arribar-hi cal aturar-se i admirar les vistes que tenim sobre Llança i la costa nord fins a Cervera. És tot un privilegi estar aquí. Llàstima que també tenim a la vista la pedrera del davant i ens fa veure la realitat. Ara ens queda la baixada fins a Roca Miralles: UAUUUUUU quina baixada. És una llarga baixada, d'aquelles de posar-se el seient a tocar la panxa, seure sobre la roda del darrere i tancar els ulls fins a baix, amb els frens apretats tanta estona que els braços ens queden agarrotats. Un cop arribats al coll de Roca Miralles busquem un corriol cap a la dreta que ens portarà, tot baixant encara, fins a les cases del Pujolar, a tocar la carretera N-260.
Seguim la carretera en direcció Figueres fins al veïnat de la Valleta, anem a buscar el carrer de darrera i el prenem en direcció nord-oest, deixant sempre la riera de la Valleta al nostre costat dret. Anem planejant pel costat de la riera, la travessem dos o tres cops, i ens trobem amb una àrea de pícnic. Som a tocar l'esglèsia de Sant Silvestre de la Valleta, perfectament restaurada i que no podem deixar de visitar. El nostre itinerari continua per la pista que puja cap al nord-oest i que la seguim fins a trobar la pista que ens portaria, de baixada, cap al Puig d'Esquers. Nosaltres continuem de pujada, cap a l'esquerra fins al Coll de la Serra.
De coll decidim tirar per la pista que surt de baixada cap a l'esquerra i que ens ha de portar a Garriguella, tot i que cap del grup hi ha passat mai. A veure que passa. La pista resulta ser molt divertida i ens porta fins a la carretera que de Garriguella va a Vilamaniscle, just on hi ha el pont amb la riera. Ens toca fer els últims 2 Kms per asfalt. Arribem a la una, just a temps per anar a tastar i comprar allò que es pot tastar i tastar i tastar i finalment comprar en una cooperativa. Salut.
Han sortit uns 32 Kms, amb un desnivell positiu acumulat de 1014 mts. Cap incidència.
Si voleu veure algunes fotos clikeu aquí.
Les fotos d'en Xavi T. aquí
Travessem la carretera i anem a buscar la pista que surt a l'altre costat, tirant una mica cap a Llançà. Aquesta pista passa a tocar el Montperdut, que es reconeix fàcilment per les antenes de telecomunicacions que hi ha al cim, i va a sortir a la carretera que de Vilajuïga puja a Sant Pere de Rodes, passant per damunt del túnel del tren al coll de Canyelles. Davant nostre tenim l'objectiu del dia: la baixada a Roca Miralles.
Un cop arribats a la carretera de Sant Pere de Rodes, la continuem de pujada durant uns 900 mts on en un revolt molt tancat que puja cap a la dreta hi trobem una pista que va cap a l'esquerra, amb matolls a cada costat i una barrera metàl·lica. Agafem aquesta pista, de "molinillo" segons hem comentat, i la continuem fins a tocar gairebé un altre cop la carretera que va a Sant Pere de Rodes. Pel camí hem trobat el Mas de la Mata, en ruïnes, i el Mas Margall. Molt a prop de la pista hi ha alguns dòlmens.
Quan trobem el segon mas en ruïnes, agafem la pista que hi passa a tocar i la anem remuntant fins a tornar a trobar la carretera a Sant Pere de Rodes. A tocar, sota uns plataners, trobem una font. Pugem per la carretera, uns 650 mts, i ens decantem cap a l'esquerra, cap al Mas de la Pallera. Aquí mengem una mica, i admirem el paradòlmen de la Pallera. Som al punt més alt de l'excursió, i les vistes que tenim així ho confirmen.
Podem començar a baixar, tot seguint la pista principal en direcció nord, sempre la principal i que ens va portant cap a la Roca Miralles. Abans d'arribar-hi cal aturar-se i admirar les vistes que tenim sobre Llança i la costa nord fins a Cervera. És tot un privilegi estar aquí. Llàstima que també tenim a la vista la pedrera del davant i ens fa veure la realitat. Ara ens queda la baixada fins a Roca Miralles: UAUUUUUU quina baixada. És una llarga baixada, d'aquelles de posar-se el seient a tocar la panxa, seure sobre la roda del darrere i tancar els ulls fins a baix, amb els frens apretats tanta estona que els braços ens queden agarrotats. Un cop arribats al coll de Roca Miralles busquem un corriol cap a la dreta que ens portarà, tot baixant encara, fins a les cases del Pujolar, a tocar la carretera N-260.
Seguim la carretera en direcció Figueres fins al veïnat de la Valleta, anem a buscar el carrer de darrera i el prenem en direcció nord-oest, deixant sempre la riera de la Valleta al nostre costat dret. Anem planejant pel costat de la riera, la travessem dos o tres cops, i ens trobem amb una àrea de pícnic. Som a tocar l'esglèsia de Sant Silvestre de la Valleta, perfectament restaurada i que no podem deixar de visitar. El nostre itinerari continua per la pista que puja cap al nord-oest i que la seguim fins a trobar la pista que ens portaria, de baixada, cap al Puig d'Esquers. Nosaltres continuem de pujada, cap a l'esquerra fins al Coll de la Serra.
De coll decidim tirar per la pista que surt de baixada cap a l'esquerra i que ens ha de portar a Garriguella, tot i que cap del grup hi ha passat mai. A veure que passa. La pista resulta ser molt divertida i ens porta fins a la carretera que de Garriguella va a Vilamaniscle, just on hi ha el pont amb la riera. Ens toca fer els últims 2 Kms per asfalt. Arribem a la una, just a temps per anar a tastar i comprar allò que es pot tastar i tastar i tastar i finalment comprar en una cooperativa. Salut.
Han sortit uns 32 Kms, amb un desnivell positiu acumulat de 1014 mts. Cap incidència.
Si voleu veure algunes fotos clikeu aquí.
Les fotos d'en Xavi T. aquí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)