CRÒNICA DE LA VOLTA A LA SERRA DE PRADES EN BTT. 13 i 14
D’ABRIL DE 2013
El dia 12 d’abril, a mitja tarda, una expedició formada per
Miquel Àngel, David, Lluís i Xavi sortia amb una furgoneta carregada de
bicicletes en direcció a Prades. Després de més de 3 hores d’autopistes,
variants i carreteres comarcals vam arribar al bonic poble de Prades on teníem
reservat un bungalow al camping del poble. Després d’una cerveseta de cortesia,
vam fer un sopar lleuger i vam anar a dormir aviat. L’endemà va incorporar-se
l’Eva, una amiga de feina d’en Miquel Àngel que des del Perelló (al delta de
l’Ebre) va voler acompanyar-nos la primera jornada de btt. Després d’un breu esmorzar i d’encarregar uns
entrepans vam carregar les bicicletes a la furgoneta i vam fer el trajecte de
Prades a Alcover on vam començar a pedalar. El dia era net i pronosticava una
bona jornada de btt gairebé estiuenca. Així ho vam entendre i vam embatumar-nos
de crema protectora. Ja sobre la bicicleta vam posar rumb cap a Fontcaldes tot
passant per carreteres rurals de poc trànsit. Just abans d'arribar al poble vam
pendre una pista que ens portaria al primer coll del dia, el Coll Vell, una
pujada sostinguda per bé que no massa dura. Un cop a dalt vam albirar als
nostres peus el municipi de Montblanc. Un fort descens va portar-nos fins al
poble on vam aturar-nos a contemplar el seu centre medieval ben delimitat per
les conegudes muralles. Vam ser sorpresos per un festival medieval amb rues i
espectacles musicals. Tot seguit vam continuar la ruta per pistes que ens
durien fins a l'Espluga de Francolí. Poc abans d'arribar-hi en Lluís va
rebentar una roda. Passat el proble vam arribar al monestir de Poblet on vam
fer una parada obligada de visita al complex religiós i també per a cruspir-nos
l'entrepà que duiem per dinar. Amb una cleca de sol considerable i amb una
temperatura propera als 30 graus vam empendre la pista que ens menaria fins al
castell de Riudabella. Ens va sorprende les seves dimensions i una bassa
d'aigua per al reg envoltada de vinyes. La pista va continuar fins al poble de
Vallclara. D'aquí vam emprendre la segona pujada llarga del dia que ens menaria
fins a Vilanova de Prades. En un bar de l'entrada del poble vam fer un
reagrupament i vam aprofitar per prendre unes clares. A continuació vam iniciar
el darrer tram del dia començant per una tram de baixada seguit per dos
quilòmetres de pujada (la darrera del dia) per després d'un petit descens
arribar a Prades, fi de la primera etapa. Al bungalow vam fer els estiraments
de rigor i una merescuda dutxa. Un cop vam acomiadar l'Eva que havia de
retornar a el Perelló vam anar caminant fins al poble de Prades on vam visitar
la plaça i la seva famosa font. En un restaurant de la plaça vam fer un
merescut sopar. La primera etapa van ser 65 quilòmetres i 5:20 hores efectives
sobre la bicicleta.
La segona etapa va començar amb un dia assoleiat per bé que
fresc. Després de seguir un tram d'un camí natural que recorre aquella contrada,
vam iniciar un descens que ens duria fins al poble encimbellat de Siurana, al
peu del qual hi ha el pantà del mateix nom. Les vistes des del poble són
meravelloses la qual cosa va fer que paréssim una bona estona a contemplar-les.
Després vam inicia per carretera el descens que ens portaria fins a la presa
del pantà. Tot seguit, vam iniciar un tram de fort ascens fins al coll de la
Creu per arribar, poc després, al poble d'Arbolí on vam aprofitar per carregar
els bidons d'aigua. A continuacio vam
seguir diversos trams de pista que ens van portar fins a la Mussara on vam
gaudir d'unes vistes excel·lents de la zona del litoral. Tot seguit vam iniciar
un descens vertiginós, molt trencat i tècnic que ens va dur fins al poble de
l'Albiol. Des d'aquí ja només ens va quedar un llarg descens fins al Alcover,
on acabava la nostra ruta. Allà vam prendre unes merescudes cerveses i tot
seguit vam carregar les bicicletes a la furgoneta i vam dirigir-nos al camping
de Prades a buscar les maletes abans
d'iniciar el retorn a Figueres. La segona etapa van ser 66 quilòmetres i 4:20
hores efectives.
La volta a la Serra de Prades que va proposar-nos en Miquel
Àngel seguia el recorregut d'una ruta ressenyada a la revista Vèrtex. Cal dir
que la ruta permet descobrir la Serra de Prades tot seguint pistes i corriols
que passen per paisatges diversos, des de conreus i vinyes passant per boscos
mediterranis fins a zones de mitja muntanya. Tot i tenir distàncies que semblen
assumibles, la ruta és exigent ja que té un desnivell considerable que no s'ha
de menysprear.
Per veure el reportatge fotogràfic i musical podeu cricar a http://youtu.be/YFggrM4ilL8
