RUTA LLANÇÀ-PUIG D’ESQUERS.
El 12 d’octubre vam fer una ruta molt esperada. L’organitzava en Miquel Angel i tenia l’objectiu de descobrir nous camins i corriols de l’entorn de Puig d’Esquers.
En Miquel Àngel es coneix molt bé la zona. Probablement és l’homínid que més vegades ha pujat en btt a Puig d’Esquers. Per aquest motiu alguns l’anomenen, molt encertadament, Homo Puigesqueriensis. Les males llengües deien que aquest estiu cada dia per entrenar-se feia un Puig d’Esquers. Amb aquests precedents era lògic que la millor persona per a fer-nos conèixer aquesta muntanya mítica dels bikers de l’Empordà era en Miquel Àngel.
El recorregut que ens va preparar no ens va decebre. La convocatòria va ser un èxit i va reunir un total de 11 bikers.
Vam prendre la sortida al passeig marítim de Llançà i a l’entrada de Llançà venint de Figueres vam agafar la pista que mena a Sant Silvestre de la Valleta. Deixada enrere la deixalleria de Llançà vam iniciar el primer ascens del dia que ens fa dur fins a sota el Puig Tifell. Aquí vam prendre la pista que ens va portar cap a Sant Genís del Terrer per després baixar per una pista molt trencada i tècnica fins a la Valleta. D’allà vam agafar la pista que remunta paral•lela el riu i que ens va portar fins a Sant Silverstre de la Valleta.
Tot seguit, vam prendre la pista en direcció altra cop a Llançà per desviar-nos per una nova pista que han obert amb els treballs de reforestació de la zona i que ens va portar fins a enllaçar amb la pista que puja al Puig d’Esquers des del Mas Guanter. Aquest tram el vam fer a ritme Fonso (l’home del plàtan). És a dir, agrupats i xerrant com cotorres intentant reprimir els instints animals dels “extraterrestres” Quim i Miquel Àngel.
Poc després va començar la pujada forta del dia que tothom va fer al seu ritme fins a arribar al cim del Puig d’Esquers on vam aprofitar per esmorzar. El dia era esplèndid i vam gaudir d’unes vistes fenomenals. Tot seguit vam prendre una pista que resseguia la carena de la Serra de la Balmeta i que ens va portar per sota Sant Miquel de Colera fins a enllaçar la pista que ens va portar fins al Mas Patiràs. D’allà vam agafar una pista nova que ens va menar fins al Puig de les Aigües on vam prendre un corriol molt estret i força tècnic que resseguia la Serra del Socarrador fins a arribar al Coll de Grifeu. D’allà vam baixar a Grifeu i vam tornar al punt de sortida.
Com no podia ser d’altra manera, vam acabar aquesta magnifica diada de btt fent unes cervesetes al passeig de Llançà. En total vam fer 31 km i 1000 metres de desnivell positiu. Gràcies Miquel Àngel per la ruta que ens vas preparar.
Les fotos, cliqueu aquí:
https://picasaweb.google.com/109486188731706916571/LlancaPuigDEsquers12102011?authkey=Gv1sRgCMT_hYeGzJLdaQ##
dimecres, 26 d’octubre del 2011
RUTA DELS REFUGIS 2011
CRÒNICA DE LA RUTA DELS REFUGIS. 10 I 11 DE SETEMBRE 2011
Enguany la Ruta dels Refugis arribava a la novena edició. A l’espera de celebrar els 10 anys en l’edició del 2012, la d’aquest any es presentava amb les incerteses que ens tenia guardades el creador, organitzador i alma mater d’aquesta ruta: en Siso. Malgrat que en Siso al final no va poder venir, ens havia preparat un recorregut amb algunes sorpreses.
Primera etapa. Figueres-La Vajol.
El dissabte 10, un grup de 9 bikers (Quim P., David, Lluís G., Mosso, Xavi B, Josep B, Jaume B, Juanjo i Xavi T.), preníem la sortida de la Plaça Josep Terradellas i posàvem rumb cap a Peralada en un dia assolellat que presagiava una excel•lent jornada de BTT. L’etapa començava amb els dubtes que generava en Quim P., recentment operat del menisc i que desobeint les directrius del seu metge havia decidit donar per acabat el període de convalescència. D’altra banda, en Juanjo arrossegava un fort cop a la part baixa de l’esquena que li causava força molèsties. Com que ambdós estan ben curtits, la veritat és que no es van queixar en cap moment. Arribats a Peralada, vam prendre diversos camins entre vinyes que ens van portar fins a Rabós i d’allà per Sant Quirc i Santa Julita fins al monestir de Santa Maria de Colera. Allà ens esperava en Miquel Angel, “cameraman” oficial de la ruta que havia iniciat la ruta a Llançà. La pujada al Coll de Plaja ens va fer suar a tots i vam comprovar que en Quim P. i en Miquel Angel continuen sent els més forts. Després del descens fins al Mas Pils, vam emprendre la pujada al Coll de Banyuls on hi havia el primer refugi de la ruta. Allà vam aprofitar per esmorzar i fer la foto de rigor. A continuació vam iniciar el descens en direcció a Espolla fins passat el Mas Girarols on vam prendre una pista que ens va menar fins als Vilars. D’allà vam agafar el camí cap a la Font de la Verna i després de passar pel Castellar vam agafar la pista que ens portaria fins a Requesens, on hi havia el segon refugi de la ruta: el refugi del forn de calç. Sense massa temps per descansar, vam agafar la pista fins al Coll de Medàs i d’allà vam prendre un corriol de baixada que ens va portar fins a la pista a Cantallops. Al restaurant Can Tomàs hi teníem reservada una taula per dinar. Abans però, vam tenir temps de fer una cerveseta i un panatxé que ens van hidratar d’allò més. Després de dinar, amb un sol que trencava les pedres, vam iniciar un tram inèdit a la Ruta dels Refugis. Des del cementiri de Cantallops vam prendre una pista en continu ascens amb un tram final no ciclable que ens va obligar a traginar la bicicleta una estona. Entre el dinar encara no paït, el sol intens i el tram no ciclable, alguns van tenir un record especial i sincer per en Siso. Superat el cabreig d’algun “queixica” vam arribar a Santa Llúcia, on vam acomiadar l’amic Josep que va decidir retornar a Figueres. La resta vam iniciar el tram més tècnic i divertit del dia tot resseguint el GR que ens va portar fins a la Jonquera. Tothom pensava que un cop a la Jonquera el pitjor de l’etapa ja estava superat. Doncs no, el traçat dissenyat per en Siso ens esperava una nova sorpresa. Un tram inèdit però de constant pujada fins a la Vajol. –No et preocupis –va dir en Siso-, es puja molt bé, no tindreu cap problema. La veritat és que amb 70 km a les cames, fer-ne 12 més de pujada, doncs sí, preocupa. Inconscients del que ens esperava vam iniciar la pujada cap a la Vajol tot passant per Santa Eugènia d’Agullana i fent el darrer tram per carretera. Finalment, cap a quarts de set de la tarda vam arribar llaçats a la Vajol. Allà vam acomiadar en Lluís G., que va continuar fins a Maçanet de Cabrenys. La resta vam fer unes quantes cerveses reanimadores a la terrassa de Ca la Conxita. En Jaume B., va demostrar tenir un bon saque mentre esperava que la seva dona el vingués a buscar. A la Vajol teníem reservada la Gite d’Etapa que ha inaugurat recentment l’Ajuntament de la vila. Un cop dutxats i recuperats vam anar a sopar a ca la Conxita i a les onze de la nit tots ja dormíem. Aquesta primera etapa van ser 81 km, 2300 m de desnivell positiu i 5: 50 hores sobre la bicicleta.
Segona etapa. La Vajol-Figueres.
La segona etapa es presentava a priori com la més dura, ja que calia pujar a les Salines i després a Bassegoda. A les set de matí, va sonar el despertador i mitja hora més tard va arribar en Siso que venia a interessar-se per l’estat físic i moral dels bikers supervivents i a buscar les bosses. Després d’un esmorzar generós a Ca la Conxita, vam iniciar l’ascens a les Salines. Un cop a dalt, en Quim P. (com l’Obèlix, de petit va caure en una olla plena d’una poció màgica que li dóna una força sobrehumana), va tenir esma per arribar-se fins a les antenes del Roc d’en Fraussa. La resta vam anar directament fins al refugi de les Salines. Després d’esperar una estona a en Quim i de fer les fotos de rigor, vam iniciar el llarg descens per pista fins a Maçanet de Cabrenys on vam encarregar uns entrepans. De Maçanet vam dirigir-nos a Oliveda i després cap a Fontfreda. A la font vam aturar-nos a menjar l’entrepà i vam rebre la visita d’un gos de cacera que exhaust va estirar-se dins la font. Tot seguit vam iniciar el tram de GR que va obligar-nos a carregar al bici a coll durant una mitja horeta fins a arribar al mas de la Trilla. Allà vam iniciar un trepidant descens per una pista força trencada i d’un gran desnivell que ens va dur fins al mas de la Figa. Abans d’arribar-hi però, vam patir un seguit de rebentades que ens van fer perdre força temps. La veritat és que el tubeless s’ha demostrat com a un invent molt efectiu i cap dels que en portava va tenir cap rebentada. Després de creuar la Muga, vam començar l’ascens al Coll de Pincaró, per després continuar l’ascens cap a Bassegoda per la pista que passa per sota Sant Joan de Bossols. Finalment, a dos quarts de tres de la tarda afamats i assedegats vam arribar a Can Nou on ens esperava una bona amanida i un arròs negre, regat amb cerveses i panatxés. A Can Nou vam tenir la sorpresa de trobar-nos en Xavi C. que després d’una nit de concert de Sopa de Cabra a Barcelona, va decidir acompanyar-nos la part final de la ruta. Havent dinat, vam arribar-nos fins al refugi per fer la foto de rigor. Tot seguit vam iniciar el llarg descens fins a Albanyà i per carretera la tornada a Figueres. Aquesta segona etapa van ser 83 km, 1700 m de desnivell positiu i 5:20 hores efectives sobre la bicicleta.
El total de la ruta van ser 164 km. En aquesta edició les diverses novetats introduïdes l’han fet diferent. En primer lloc, els nous trams incorporats per en Siso (de Cantallops a la Vajol), i en segon lloc, el nou allotjament a la Gite de l’Ajuntament de la Vajol que ha estat un descobriment que obre noves possibilitats. En aquesta novena edició els pilars de la Ruta dels Refugis s’han mantingut inalterables: bona companyia, bona ruta, coneixement de noves pistes i molt bon rotllo. Llarga vida a la Ruta dels Refugis.
Aquí en teniu el vídeo, fet per en Miquel Angel:
Enguany la Ruta dels Refugis arribava a la novena edició. A l’espera de celebrar els 10 anys en l’edició del 2012, la d’aquest any es presentava amb les incerteses que ens tenia guardades el creador, organitzador i alma mater d’aquesta ruta: en Siso. Malgrat que en Siso al final no va poder venir, ens havia preparat un recorregut amb algunes sorpreses.
Primera etapa. Figueres-La Vajol.
El dissabte 10, un grup de 9 bikers (Quim P., David, Lluís G., Mosso, Xavi B, Josep B, Jaume B, Juanjo i Xavi T.), preníem la sortida de la Plaça Josep Terradellas i posàvem rumb cap a Peralada en un dia assolellat que presagiava una excel•lent jornada de BTT. L’etapa començava amb els dubtes que generava en Quim P., recentment operat del menisc i que desobeint les directrius del seu metge havia decidit donar per acabat el període de convalescència. D’altra banda, en Juanjo arrossegava un fort cop a la part baixa de l’esquena que li causava força molèsties. Com que ambdós estan ben curtits, la veritat és que no es van queixar en cap moment. Arribats a Peralada, vam prendre diversos camins entre vinyes que ens van portar fins a Rabós i d’allà per Sant Quirc i Santa Julita fins al monestir de Santa Maria de Colera. Allà ens esperava en Miquel Angel, “cameraman” oficial de la ruta que havia iniciat la ruta a Llançà. La pujada al Coll de Plaja ens va fer suar a tots i vam comprovar que en Quim P. i en Miquel Angel continuen sent els més forts. Després del descens fins al Mas Pils, vam emprendre la pujada al Coll de Banyuls on hi havia el primer refugi de la ruta. Allà vam aprofitar per esmorzar i fer la foto de rigor. A continuació vam iniciar el descens en direcció a Espolla fins passat el Mas Girarols on vam prendre una pista que ens va menar fins als Vilars. D’allà vam agafar el camí cap a la Font de la Verna i després de passar pel Castellar vam agafar la pista que ens portaria fins a Requesens, on hi havia el segon refugi de la ruta: el refugi del forn de calç. Sense massa temps per descansar, vam agafar la pista fins al Coll de Medàs i d’allà vam prendre un corriol de baixada que ens va portar fins a la pista a Cantallops. Al restaurant Can Tomàs hi teníem reservada una taula per dinar. Abans però, vam tenir temps de fer una cerveseta i un panatxé que ens van hidratar d’allò més. Després de dinar, amb un sol que trencava les pedres, vam iniciar un tram inèdit a la Ruta dels Refugis. Des del cementiri de Cantallops vam prendre una pista en continu ascens amb un tram final no ciclable que ens va obligar a traginar la bicicleta una estona. Entre el dinar encara no paït, el sol intens i el tram no ciclable, alguns van tenir un record especial i sincer per en Siso. Superat el cabreig d’algun “queixica” vam arribar a Santa Llúcia, on vam acomiadar l’amic Josep que va decidir retornar a Figueres. La resta vam iniciar el tram més tècnic i divertit del dia tot resseguint el GR que ens va portar fins a la Jonquera. Tothom pensava que un cop a la Jonquera el pitjor de l’etapa ja estava superat. Doncs no, el traçat dissenyat per en Siso ens esperava una nova sorpresa. Un tram inèdit però de constant pujada fins a la Vajol. –No et preocupis –va dir en Siso-, es puja molt bé, no tindreu cap problema. La veritat és que amb 70 km a les cames, fer-ne 12 més de pujada, doncs sí, preocupa. Inconscients del que ens esperava vam iniciar la pujada cap a la Vajol tot passant per Santa Eugènia d’Agullana i fent el darrer tram per carretera. Finalment, cap a quarts de set de la tarda vam arribar llaçats a la Vajol. Allà vam acomiadar en Lluís G., que va continuar fins a Maçanet de Cabrenys. La resta vam fer unes quantes cerveses reanimadores a la terrassa de Ca la Conxita. En Jaume B., va demostrar tenir un bon saque mentre esperava que la seva dona el vingués a buscar. A la Vajol teníem reservada la Gite d’Etapa que ha inaugurat recentment l’Ajuntament de la vila. Un cop dutxats i recuperats vam anar a sopar a ca la Conxita i a les onze de la nit tots ja dormíem. Aquesta primera etapa van ser 81 km, 2300 m de desnivell positiu i 5: 50 hores sobre la bicicleta.
Segona etapa. La Vajol-Figueres.
La segona etapa es presentava a priori com la més dura, ja que calia pujar a les Salines i després a Bassegoda. A les set de matí, va sonar el despertador i mitja hora més tard va arribar en Siso que venia a interessar-se per l’estat físic i moral dels bikers supervivents i a buscar les bosses. Després d’un esmorzar generós a Ca la Conxita, vam iniciar l’ascens a les Salines. Un cop a dalt, en Quim P. (com l’Obèlix, de petit va caure en una olla plena d’una poció màgica que li dóna una força sobrehumana), va tenir esma per arribar-se fins a les antenes del Roc d’en Fraussa. La resta vam anar directament fins al refugi de les Salines. Després d’esperar una estona a en Quim i de fer les fotos de rigor, vam iniciar el llarg descens per pista fins a Maçanet de Cabrenys on vam encarregar uns entrepans. De Maçanet vam dirigir-nos a Oliveda i després cap a Fontfreda. A la font vam aturar-nos a menjar l’entrepà i vam rebre la visita d’un gos de cacera que exhaust va estirar-se dins la font. Tot seguit vam iniciar el tram de GR que va obligar-nos a carregar al bici a coll durant una mitja horeta fins a arribar al mas de la Trilla. Allà vam iniciar un trepidant descens per una pista força trencada i d’un gran desnivell que ens va dur fins al mas de la Figa. Abans d’arribar-hi però, vam patir un seguit de rebentades que ens van fer perdre força temps. La veritat és que el tubeless s’ha demostrat com a un invent molt efectiu i cap dels que en portava va tenir cap rebentada. Després de creuar la Muga, vam començar l’ascens al Coll de Pincaró, per després continuar l’ascens cap a Bassegoda per la pista que passa per sota Sant Joan de Bossols. Finalment, a dos quarts de tres de la tarda afamats i assedegats vam arribar a Can Nou on ens esperava una bona amanida i un arròs negre, regat amb cerveses i panatxés. A Can Nou vam tenir la sorpresa de trobar-nos en Xavi C. que després d’una nit de concert de Sopa de Cabra a Barcelona, va decidir acompanyar-nos la part final de la ruta. Havent dinat, vam arribar-nos fins al refugi per fer la foto de rigor. Tot seguit vam iniciar el llarg descens fins a Albanyà i per carretera la tornada a Figueres. Aquesta segona etapa van ser 83 km, 1700 m de desnivell positiu i 5:20 hores efectives sobre la bicicleta.
El total de la ruta van ser 164 km. En aquesta edició les diverses novetats introduïdes l’han fet diferent. En primer lloc, els nous trams incorporats per en Siso (de Cantallops a la Vajol), i en segon lloc, el nou allotjament a la Gite de l’Ajuntament de la Vajol que ha estat un descobriment que obre noves possibilitats. En aquesta novena edició els pilars de la Ruta dels Refugis s’han mantingut inalterables: bona companyia, bona ruta, coneixement de noves pistes i molt bon rotllo. Llarga vida a la Ruta dels Refugis.
Aquí en teniu el vídeo, fet per en Miquel Angel:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)