El diumenge 22 de febrer vam fer la clàssica ascensió a Rocacorba des de Banyoles. Vam deixar els cotxes al passeig de la Puda de la ciutat de l’estany i el 4 bikers vam iniciar la ruta en direcció a Pujarnol per la carretera que hi mena.
Des de fa uns anys l’ascensió a Rocacorba des de Banyoles està asfaltada i s’hi ha ubicat uns rètols pels ciclistes que informen dels quilòmetres que falten, el desnivell del proper tram i els quilòmetres acumulats.
Un cop a Pujarnol vam desviar-nos a la dreta tot prenent una pista senyalitzada del Centre BTT del Pla de l’Estany que ens portà fins al mas de Can Gelada i a un petit coll. Aquesta primera pujada (d’uns 2 km) ens va fer treure la son de les orelles. A continuació, vam iniciar un descens trepidant fins a una vall molt tancada amb diversos masos. Just al passar per uns camps de conreu, en Jaume va rebentar la roda. Això ens va permetre reposar abans d’arribar a Biert i iniciar els 5 km de pujada fins a les antenes de Rocacorba.
És una pujada continuada amb alguns “repexons” més accentuats que fan pujar el ritme cardíac. Cadascú va pujar al seu ritme.
Finalment, vam enllaçar amb la carretera asfaltada que ve de Pujarnol per fer el darrer km fins a dalt a les antenes. A dalt, hi havia una vista impressionant sobre el Pirineu nevat. Malauradament, el costat de llevant (sobre la plana empordanesa) estava encalitjat i no es veia gaire bé res. El descens fins a Banyoles el vam fer directament per la carretera asfaltada. Ens va quedar pendent per a una altra ocasió l’ascens a l’ermita de Sant Patllari.
En total van ser 30 km i 2:20 hores efectives sobre la bicicleta.
Per veure les fotos, feu click a l'adreça:
http://picasaweb.google.es/xturro/Rocacorba?authkey=2dr5hYVFBag#
dimarts, 24 de febrer del 2009
dimarts, 3 de febrer del 2009
Llançà - Puig d'Esquers
PLATJA DE GRIFEU-PUIG D’ESQUERS-LA VALLETA.
El diumenge 26 de gener vam fer la primera sortida del 2009. Vam escollir fer la pujada al Puig d’Esquers des del vessant de mar. Tot i que la jornada anterior havia sigut ventosa, el dia es va despertar net i tranquil. Vam deixar els cotxes a l’aparcament de la platja de Grifeu de Llançà i els sis bikers vam fer un tros de carretera passant per Garbet i pujant al coll de Sant Antoni. En aquest punt, vam prendre la pista que mena fins al Puig d’Esquers. És una pujada força dura d’uns 6 km amb alguns trams asfixiants i algun “descansillo”. Cadascú va pujar al seu ritme, alguns més forts, com en Siso i en Juanjo, i altres...., bé, altres dissimulant i buscant excuses (que si se m’ha enganxat la cadena, que si he trobat un excursionista que s’havia perdut i l’he hagut d’orientar, que si se m’ha creuat una tortuga de l’Albera....). Vam reunir-nos a l’ermita de Sant Miquel de Colera i d’allí vam fer un tram de porters (com no podia ser d’altra manera), per enllaçar al coll que porta fins a d’alt de Puig d’Esquers. A dalt la vista era impressionant i vam fer-nos uns “retratus” amb el Canigó nevat al fons. A continuació vam iniciar un trepidant descens fins a la riera de la Balmeta. Allà en Siso ens va ensenyar un corriol fantàstic que ressegueix la riera fins a l’ermita de Sant Silvestre de la Valleta. Curiosament, la riera baixava abundant i vam haver-la d’anar creuant diverses vegades amb la bici a coll. A mig trajecte del corriol vam conversar amb un pastor de Setcases molt castís que tenia les vaques escampades per l’Albera. Un cop a Sant Silvestre de la Valleta, vam seguir la pista (GR-11) de retorn a Llançà. Van ser 27 km un dia fantàstic de gener on tot va sortir rodó.
Per veure les fotos, premeu aquí.
El diumenge 26 de gener vam fer la primera sortida del 2009. Vam escollir fer la pujada al Puig d’Esquers des del vessant de mar. Tot i que la jornada anterior havia sigut ventosa, el dia es va despertar net i tranquil. Vam deixar els cotxes a l’aparcament de la platja de Grifeu de Llançà i els sis bikers vam fer un tros de carretera passant per Garbet i pujant al coll de Sant Antoni. En aquest punt, vam prendre la pista que mena fins al Puig d’Esquers. És una pujada força dura d’uns 6 km amb alguns trams asfixiants i algun “descansillo”. Cadascú va pujar al seu ritme, alguns més forts, com en Siso i en Juanjo, i altres...., bé, altres dissimulant i buscant excuses (que si se m’ha enganxat la cadena, que si he trobat un excursionista que s’havia perdut i l’he hagut d’orientar, que si se m’ha creuat una tortuga de l’Albera....). Vam reunir-nos a l’ermita de Sant Miquel de Colera i d’allí vam fer un tram de porters (com no podia ser d’altra manera), per enllaçar al coll que porta fins a d’alt de Puig d’Esquers. A dalt la vista era impressionant i vam fer-nos uns “retratus” amb el Canigó nevat al fons. A continuació vam iniciar un trepidant descens fins a la riera de la Balmeta. Allà en Siso ens va ensenyar un corriol fantàstic que ressegueix la riera fins a l’ermita de Sant Silvestre de la Valleta. Curiosament, la riera baixava abundant i vam haver-la d’anar creuant diverses vegades amb la bici a coll. A mig trajecte del corriol vam conversar amb un pastor de Setcases molt castís que tenia les vaques escampades per l’Albera. Un cop a Sant Silvestre de la Valleta, vam seguir la pista (GR-11) de retorn a Llançà. Van ser 27 km un dia fantàstic de gener on tot va sortir rodó.
Per veure les fotos, premeu aquí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)