CRONICA DE LA RUTA DELS REFUGIS 2010
Els dies 11 i 12 de setembre va tenir lloc una nova edició de la famosa, lloada i excel·lentment ben organitzada Ruta dels Refugis, concretament la vuitena edició. Aquesta vegada es va decidir fer la ruta seguint la direcció de les agulles del rellotge, és a dir, començant pel refugi del Bassegoda, seguint pel de les Salines, Requesens i Coll de Banyuls. Calia recorre un total de 170 km i superar 4.000 metres de desnivell positiu. La gran novetat d’aquesta edició va ser que no es va anar a dormir a les Illes, com els darrers anys, sinó que es va estrenar un nou allotjament, concretament els apartaments el Suro d’Agullana.
El dissabte 11 a les 7 del matí un total de 16 bikers (Siso, Juanjo, Xavi C, Xavi T, Sergio, J. Hurtos, V. Pararols, Damià, Fonso, Lluís C, Miquel Angel, Antonio, Xavi B, Mosso, Quim P, Josep), sortien des de la plaça del Sol per fer una jornada completa de BTT només apte pels millors bikers de la comarca. Emocionats i amb lleganyes vam fer via cap a Terrades per camins i corriols. De Terrades a Albanyà vam anar per carretera en “pelotón” tranquil. Un cop a Albanyà, i abans d’iniciar la primera pujada del dia, vam fer una parada pixanera que les càmeres digitals van immortalitzar. Tothom esperava que en la pujada al refugi del Bassegoda hi hagués espectacle amb els primers atacs dels tres sobrats (Miquel Angel, Quim i Lluís C.). No obstant el trio va fer una pujada diguem-ne “conservadora” que va decepcionar al personal. Mentrestant la resta, “el progressistes”, vam pujar al nostre ritme tot gaudint del paisatge i la companyia. Un cop al refugi del Bassegoda, vam fer la foto de rigor i vam anar a esmorzar a la font de Can Sala. Recuperades les forces, vam afrontar el tram de pujada fins al coll de Bassegoda per després iniciar el trepidant descens al coll de Pincaró. Un cop creuada la Muga, vam iniciar l’ascens a la segona ascensió del dia: la Trilla. Aquí el trio conservador va continuar amb la seva actitud. Ni un atac, ni res que se li assemblés. Quins kakilles!!. En canvi, els progressistes vam anar fent allò que sabem: prosperar a cop de pedal. La pujada, per bé que no massa llarga (4 km), és exigent i constant. Un cop reagrupats a la Trilla, vam iniciar el tram de “pórters” que no pot faltar a la ruta dels Refugis. Van ser 25 minuts traginant la bici tot seguint el GR-11 que ens va portar fins a la pista que ens menaria a Maçanet de Cabrenys. A l’alçada d’Oliveda ja vam olorar els macarrons de la Quadra i vam accelerar el ritme, tant que vam tenir temps de fer una cerveseta als jardins del restaurant. Després de dinar vam acomiadar en Damià que va emprendre el camí de tornada a casa després d’haver fet la seva sortida més llarga. La resta de valents vam afrontar la llarga i inacabable pujada a les Salines. Sembla que al tram final la pujada hi va haver alguna escaramussa de poca volada entre els “conservadors”. La resta vam pujar com bonament vam poder donada l’acumulació de quilòmetres que ja portàvem. Feta la foto de grup davant el refugi, vam iniciar el darrer descens del dia que ens portaria a la Vajol i d’aquí, ja per carretera, fins a Agullana, punt final de l’etapa. Van ser 97 quilòmetres i 2.600 metres de desnivell positiu. És a dir, un “tostó” de collons.
A Agullana vam acomiadar en Sergio, en J. Hurtós, en Josep i en X. Clotas que van tornar cap a Figueres cansats però satisfets d’una jornada d’autèntica btt. A la resta ens esperava una ben merescuda dutxa i les mans màgiques de les massatgistes de la Jonquera. Sens dubte el moment més esperat del dia. No obstant, les estimades senyoretes no van aparèixer per enlloc. Segurament algú els va donar malament l’adreça dels apartaments. Per compensar la frustració vam anar a sopar al restaurant la Pinyareda que va resultar un agradable descobriment, especialment els taps de Cadaqués amb xocolata. Després de l’àpat ningú va suggerir anar de marxa i tots vam estar d’acord en anar a dormir.
El diumenge va començar amb un bon esmorzar gentilesa d’en Siso. Poc abans d’agafar de nou les bicicletes es van incorporar al grup en Ferro, en Déu i en Josep. Com sempre després d’una jornada intensa de btt, tornar a pujar a la bici i seure el seient té un punt de masoquisme i heroisme combinats. Això és el que vam experimentar mentre baixàvem cap a la Jonquera amb un sol radiant fatalment estroncat per la depriment vista del complex logistico-comercial. Superada la petita ascensió a Canadal, vam posar rumb a Cantallops on vam iniciar l’ascensió al Coll de Medàs pel camí vell. Arribats al refugi de Requesens vam fer-nos la foto de rigor i vam emprendre el camí cap Espolla. A mitja baixada vam decidir (molt encertadament) pujar al darrer refugi de la ruta (el de Coll de Banyuls) abans del dinar concertat a Vilartolí. El bon ritme va permetre que de tornada a Espolla féssim una cerveseta-aperitiu a la Fraternal abans d’arribar a Vilartolí on ens esperava l’antipasta i l’arròs de l’amic Joan Carles. El dinar va animar-se amb una degustació dels vins elaborats pel propi Joan Carles. Quan alguns ullets ja es tornaven vermellosos i algunes paraules s’entertolligaven vam decidir emprendre el darrer tram fins a Figueres. A la plaça del Sol vam posar punt i final a la segona etapa. Van ser 72 quilòmetres.
Felicitats a tots per superar la ruta i pel bon rotllo general.
L’èxit d'aquesta darrera edició (tant de convocatòria com de bon rotllo) fa que els organitzadors ja pensin en noves possibilitats i reptes abans de l’emblemàtica desena edició que ja s’acosta. S’accepten propostes....
Com que les noves tecnologies evolucionen i cada vegada hi ha més recursos a sota podeu trobar els perfils, el recorregut (gentilesa d'en Siso), les fotos (d'en Xavi T.) i la pel·lícula ( gentilesa d’en Miquel Angel).
Salut i BTT
Aquí teniu el video d'en Miquel Angel:
http://www.youtube.com/watch?v=Mic59RSBMwk
I les fotos d'en Xavi:
http://picasaweb.google.es/xturro/RutaDelsRefugis2010
El perfil del primer dia:
El perfil del segon dia:
