GARRIGUELLA - SANT PERE DE RODES - GARRIGUELLA

Sortim de la cooperativa de Garriguella a 3/4 de 9 del matí, soms 4, i enfilem per la pista que passa a tocar el càmping i que va continuant pujant fins a la carena que ens separa amb la vall de la Valleta, ens decantem cap a l'est fins a trobar la carretera de Figueres a Llançà (N-260).

Travessem la carretera i anem a buscar la pista que surt a l'altre costat, tirant una mica cap a Llançà. Aquesta pista passa a tocar el Montperdut, que es reconeix fàcilment per les antenes de telecomunicacions que hi ha al cim, i va a sortir a la carretera que de Vilajuïga puja a Sant Pere de Rodes, passant per damunt del túnel del tren al coll de Canyelles. Davant nostre tenim l'objectiu del dia: la baixada a Roca Miralles.

Un cop arribats a la carretera de Sant Pere de Rodes, la continuem de pujada durant uns 900 mts on en un revolt molt tancat que puja cap a la dreta hi trobem una pista que va cap a l'esquerra, amb matolls a cada costat i una barrera metàl·lica. Agafem aquesta pista, de "molinillo" segons hem comentat, i la continuem fins a tocar gairebé un altre cop la carretera que va a Sant Pere de Rodes. Pel camí hem trobat el Mas de la Mata, en ruïnes, i el Mas Margall. Molt a prop de la pista hi ha alguns dòlmens.

Quan trobem el segon mas en ruïnes, agafem la pista que hi passa a tocar i la anem remuntant fins a tornar a trobar la carretera a Sant Pere de Rodes. A tocar, sota uns plataners, trobem una font. Pugem per la carretera, uns 650 mts, i ens decantem cap a l'esquerra, cap al Mas de la Pallera. Aquí mengem una mica, i admirem el paradòlmen de la Pallera. Som al punt més alt de l'excursió, i les vistes que tenim així ho confirmen.

Podem començar a baixar, tot seguint la pista principal en direcció nord, sempre la principal i que ens va portant cap a la Roca Miralles. Abans d'arribar-hi cal aturar-se i admirar les vistes que tenim sobre Llança i la costa nord fins a Cervera. És tot un privilegi estar aquí. Llàstima que també tenim a la vista la pedrera del davant i ens fa veure la realitat. Ara ens queda la baixada fins a Roca Miralles: UAUUUUUU quina baixada. És una llarga baixada, d'aquelles de posar-se el seient a tocar la panxa, seure sobre la roda del darrere i tancar els ulls fins a baix, amb els frens apretats tanta estona que els braços ens queden agarrotats. Un cop arribats al coll de Roca Miralles busquem un corriol cap a la dreta que ens portarà, tot baixant encara, fins a les cases del Pujolar, a tocar la carretera N-260.

Seguim la carretera en direcció Figueres fins al veïnat de la Valleta, anem a buscar el carrer de darrera i el prenem en direcció nord-oest, deixant sempre la riera de la Valleta al nostre costat dret. Anem planejant pel costat de la riera, la travessem dos o tres cops, i ens trobem amb una àrea de pícnic. Som a tocar l'esglèsia de Sant Silvestre de la Valleta, perfectament restaurada i que no podem deixar de visitar. El nostre itinerari continua per la pista que puja cap al nord-oest i que la seguim fins a trobar la pista que ens portaria, de baixada, cap al Puig d'Esquers. Nosaltres continuem de pujada, cap a l'esquerra fins al Coll de la Serra.

De coll decidim tirar per la pista que surt de baixada cap a l'esquerra i que ens ha de portar a Garriguella, tot i que cap del grup hi ha passat mai. A veure que passa. La pista resulta ser molt divertida i ens porta fins a la carretera que de Garriguella va a Vilamaniscle, just on hi ha el pont amb la riera. Ens toca fer els últims 2 Kms per asfalt. Arribem a la una, just a temps per anar a tastar i comprar allò que es pot tastar i tastar i tastar i finalment comprar en una cooperativa. Salut.

Han sortit uns 32 Kms, amb un desnivell positiu acumulat de 1014 mts. Cap incidència.

Si voleu veure algunes fotos clikeu aquí.

Les fotos d'en Xavi T. aquí